EL MERCAT LABORAL I EL TREBALLADOR SEROPOSITIU PER VIH.

La sofisticació progressiva del mercat laboral i de les exigències dels empresaris han obligat els treballadors, des de la segona meitat del segle XX, a perfeccionar la seva preparació per accedir a un lloc de treball. Avui dia, malauradament, els criteris d'aptitud abracen aspectes que van més enllà dels estrictament intel·lectuals o manuals. Ben al contrari, les empreses han aconseguit que s’afegeixi al catàleg de criteris exigibles els relatius a l'estat de salut del candidat.

Aquest punt de vista, avalat per la pràctica habitual de les empreses, va ser sancionat en part per l'article 22 de la Llei Prevenció de Riscos Laborals (Llei 31/1995, de 8 de novembre), quan va deixar a les mans de l'empresari l'obligació de vetllar periòdicament per la salut dels treballadors.

Per aquest motiu, tot i que la frontera de la tasca de l'empresari de vetllar per la salut de la seva plantilla es trobi en els drets fonamentals a la integritat física i moral i a l'honor i a la intimitat (articles 15 i 18 de la Constitució de 29 de desembre de 1978), els seropositius que estiguin en procés de recerca de feina es trobin en el desemparament més absolut.-

Això pot ser així malgrat que en els drets fonamentals ja repassats i en les recomanacions internacionals de l'Organització Mundial de la Salut i de l'Organització Internacional del Treball, de 29 de juny de 1988, es desaconsella directament la pràctica de proves de detecció del VIH als treballadors, ja que no implicarien cap risc per al conjunt de treballadors de l'empresa.

L'al·ludit desemparament no prové del fet que s'obligui la realització de proves de salut genèriques, sinó tot el contrari. Quan un procés de contractació inclou com prova d'aptitud la realització d'analítiques sanguínies, el treballador haurà de ser informat exactament de la destinació de la seva mostra de sang i, per tant, haurà de conèixer què es pretén saber per part de l'empresari, un cop efectuada l'anàlisi. Així mateix, per obligació fixada a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, el treballador haurà de ser informat del resultat d'aquestes proves. I, a més, el candidat a treballar en la nova empresa, haurà de prestar el seu consentiment exprés per a efectuar-se les proves concretes, per la qual cosa, la llibertat de la persona restarà formalment respectada.

Ara bé, no cal reflexionar gaire per a suposar quina resposta obtindrà la negativa del candidat a la pràctica de les proves mèdiques que l’exigeixi la empresa contractant. Tampoc podem deixar de banda el fet que aquestes proves "voluntàries" mai arriben a tenir realment aquest caràcter, encara que pugui afirmar-se el contrari.

A més, si tot el que s'ha dit fins aquí no és suficient, no podem passar per alt un element essencial: estem analitzant la situació d'un candidat a treballar i, per tant, no fem referència a un treballador que ja disposa de feina. Això suposa que la protecció dels drets dels treballadors no podrà predicar-se del cas del candidat.

En conclusió: la realització de qualsevol mena de prova no serà mai obligatòria i en tot cas requerirà del consentiment del treballador i del dret d'aquest a conèixer tant el que l'empresari vol saber, com el resultat que s'obtingui de les proves; el candidat serà lliure d'acceptar o no, assumint per això les conseqüències de la seva opció. I, per últim, en cas que pogués generar-se qualsevol problema en la realització de les proves, el candidat no rebrà la cobertura que sí rebria un treballador contractat, a banda de l’enorme dificultat de provar qualsevol discriminació que s'hagués produït en el procés de selecció.

Malgrat tot, en el supòsit que l'empresa efectués proves de detecció del VIH en futurs treballadors, a l'empara d’allò que disposa l'article 196 de la Llei General de la Seguretat Social i el Reial Decret de 12 de maig de 1978, el VIH no pot ser legalment objecte de prova mèdica de detecció, ja que el VIH no és una malaltia de caràcter professional o que, segons les normes esmentades, impedeixi treballar o desenvolupar un determinat lloc de treball amb caràcter general. En conseqüència, només en el supòsit que, per motius de la feina concreta que s'hagués de desenvolupar, el treballador comporti un risc de transmissió del VIH, podrà dur-se a terme la prova prèvia a l'inici de la relació laboral. En la resta de casos, aquesta prova xocarà amb els drets fonamentals a la dignitat i a la intimitat. Per tant, qualsevol prova mèdica efectuada haurà de ser considerada il·legal i, per tant, nul·la.

Tot i això, hem de tenir present el que ja hem manifestat anteriorment, respecte de la realització de proves analítiques a les quals es doni una destinació no prevista o no advertida al futur treballador. Igualment caldria tenir present que, amb molta probabilitat, aquest candidat a treballador no s'assabentarà mai de la destinació donada a la seva mostra sanguínia i, per tant, a que en aquest cas, s'hagués comès un delicte per part de l'empresari i els seus col·laboradors, relatiu als drets fonamentals del treballador, previst per l'article 314 del Codi penal vigent.