Des de la seva aparició, ara fa més de vint anys, la SIDA com a malaltia ha demostrat que pot provocar no únicament la mort, sinó també un canvi substancial en la vida de qui la pateix. Sol tenir conseqüències que van més enllà de les directament relacionades amb la salut. Tant és així, que la problemàtica que se’n derivi per cada persona en cada moment de la seva vida és imprevisible.

El gran desconeixement social relatiu a la transmissió del virus de la SIDA, ha fet que els seropositius per VIH, és a dir, els portadors d’anticossos del virus que l’origina, deprimint el seu sistema immunitari, la qual cosa fa que puguin desenvolupar malalties oportunistes, siguin objecte sovint d’un rebuig social injust i vergonyós que els impedeix viure amb normalitat.
Al buit que creen al seu voltant certs sectors socials, cal afegir, moltes vegades, l’autoaïllament a què se sotmet el mateix afectat a causa de les seves pròpies actituds i creences equivocades.

Per aquest motiu, la nostra anàlisi començarà plantejant què hem d'entendre per confidencialitat; és a dir, la conseqüència immediata del dret fonamental a la intimitat personal, reconegut per la Constitució espanyola, de 29 de desembre de 1978.

D’entrada, centrarem el nostre estudi en l'anàlisi d'un aspecte cabadal de la vida diària que sovint passa desapercebut pels qui no coneixen de prou a prop la problemàtica relacionada amb la SIDA: la feina. Concretament, analitzarem fins a quin punt un treballador seropositiu per VIH pot ser considerat un malalt.
A continuació, veurem quin paper ha de jugar el dret a la intimitat i a la confidencialitat de les pròpies dades, davant de l'empresari, de l'empresa i en el nostre lloc de treball, tant un cop obtingut, com, fins i tot, abans d'arribar a ser contractat per una determinada empresa.
Per últim, considerarem les possibles eines de defensa dels drets del treballador seropositiu per VIH, quan l'actitud de l'empresari suposi algun tipus de discriminació vers la seva persona i els seus drets laborals.