EL DRET FONAMENTAL A LA INTIMITAT:
EL DRET A LA CONFIDENCIALITAT DE LES PRÒPIES DADES

La Constitució espanyola de 29 de desembre de 1978 reconeix al seu article 18 el dret fonamental a LA INTIMITAT, a l'honor i a la pròpia imatge de tots i cadascun dels ciutadans. Així mateix, reconeix al seu article 14 el dret a la igualtat i a no ser discriminat per cap raó o circumstància personal o social.

Ens cal començar per l'anàlisi del contingut del dret a LA INTIMITAT, la imatge i l'honor de la persona, en la seva vessant del dret subjectiu a la confidencialitat de les pròpies dades.

No es tracta, però, de justificar ni tampoc d'amagar cap realitat, sinó que es tracta, en aquest punt, de donar certes eines per protegir aquelles situacions en què regni la desinformació o bé la ignorància tota o parcial sobre la SIDA.

Aquesta ignorància o desinformació han portat sovint a fer creure a moltes persones que qui és portador d'anticossos de la SIDA és un perill, o bé un element perniciós per al seu entorn. La manca de coneixements respecte a la SIDA i la seva realitat, voluntària o involuntària, ha fonamentat sovint situacions d’abusos envers el treballador seropositiu, tant pel que fa a la conducta dels seus companys, com a la de l’empresari.

Ambdues situacions poden comportar –i comporten, de fet– conseqüències al treballador seropositiu, que es pot trobar inesperadament immers en un ambient irrespirable al seu lloc de treball, provocat pels companys de feina o per l'empresari, arribant-se així a situacions d’allò que es coneix com a mobbing laboral, acomiadaments sense cap causa objectiva o, simplement, sol·licituds de baixes voluntàries, motivades per depressió, del propi treballador.

Per tot això, ambdós drets han de ser contemplats des de l’òptica més àmplia possible. La situació, a més a més, està avalada per diverses normes jurídiques que han desenvolupat el dret a LA INTIMITAT de la persona en l'àmbit laboral i que ens obliguen a analitzar en primer lloc allò que preveu l'article 4.2.e de l'Estatut dels Treballadors, norma bàsica del Dret laboral espanyol. Així, l'Estatut preveu en la base de la relació laboral "…el respecte de la seva intimitat i la consideració deguda a la seva dignitat".

D’altra banda, en un marc col·lateral, hem de tenir en consideració altres normes que complementen el conjunt legal protector del dret a la intimitat:

a) Llei Orgànica 1/82, de Protecció Civil de l'Honor, intimitat i pròpia imatge, que circumscriu l'àmbit del dret a la intimitat i "…delimitida per les lleis i pels usos socials, atenent a l'àmbit que, pels seus propis actes mantingui cada persona, reservat per a ell mateix o per a la seva família".

b) Una altra norma que pretén garantir el respecte a LA INTIMITAT de les persones és la Llei General de Sanitat (Llei 14/1986, de 25 d'abril), que proclama amb caràcter general i fa especialment extensiu a les diferents Administracions sanitàries, l’obligat respecte a la confidencialitat de tota informació relacionada amb el procés terapèutic, així com de les eventuals estades en centres públics –o bé en els seus centres col·laboradors. Així mateix, els seus articles 9, 10 i 11 proclamen el conjunt de drets dels malalts, incloent-hi el dret a la confidencialitat i a LA INTIMITAT de les seves dades.
c) La configuració jurídica del dret a la confidencialitat del procés sanitari queda reforçada pel Codi penal vigent (Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre), que estableix sancions de fins a quatre anys de presó, de fins a vint-i-quatre mesos de multa i de fins a sis anys d’inhabilitació per aquell professional sanitari que revelés dades dels seus pacients, emparades per la vista Llei General de Sanitat.

d) Per últim, cal esmentar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (Llei 31/1995, de 8 de novembre), que preveu que qualsevol mesura que amb intenció de vigilància i control de la salut dels treballadors es durà a terme respectant LA INTIMITAT i la dignitat del treballador.

De tot això que hem vist fins ara, se’n després necessàriament que el dret a la confidencialitat (i a la intimitat) mereix una protecció especial atès el seu caràcter. No ens trobem davant d'un dret qualsevol, sinó davant d'un dret subjectiu que el Parlament, a mesura que ha anat creant les diferents normes reguladores del món laboral, ha entès que requereixen una atenció especial per part dels Poders públics.

Això no obstant, el legislador ha deixat les portes obertes a situacions que passen desapercebudes i que poden portar a buidar de contingut el dret reconegut al treballador. En aquest sentit, la ja esmentada Llei de Protecció de Riscos Laborals estableix al seu article 22 l'obligació de l'empresari de garantir als treballadors la vigilància periòdica del seu estat de salut, en funció dels riscos inherents al lloc de treball.

La vigilància per part de l'empresari haurà de respectar sempre els drets a la intimitat i dignitat del treballador. Els seus resultats hauran de ser comunicats al treballador. El problema, tanmateix, prové de la previsió fixada pel que fa a qui podrà fer ús de les dades obtingudes i qui hi tindrà accés. Segons la Llei, podrà accedir i utilitzar aquestes dades el personal sanitari que hagués intervingut en la seva obtenció; és a dir, personal adscrit a la Seguretat Social –o entitats col·laboradores, com ara la mútua patronal.

I, si bé no es permet d'entrada que l'empresari obtingui les dades relatives a la salut del treballador, la Llei estableix que "…l'empresari i les persones o organismes amb responsabilitats en matèria de prevenció seran informats de les conclusions que es derivin de les conclusions dels reconeixements efectuats en relació amb l'aptitud del treballador".

Aquesta previsió comporta clarament una "porta falsa" per la qual es pot arribar a buidar fàcilment el contingut del dret a LA INTIMITAT. Això és així per diversos motius. Primer, perquè quan és la mútua patronal la que resta en poder de les dades, aquesta no dubtarà a facilitar a l'empresari les proves i avaluacions efectuades. Així, l'empresari –i el mateix treballador– tindràn coneixement de quines són les circumstàncies de salut del treballador. I en segon lloc, ja que dins de les empreses l'òrgan responsable en matèria de prevenció de riscos laborals és l'anomenada Comissió de Salut i Seguretat en el Treball, formada per l'empresari i/o els seus representants i els representants dels treballadors. D'aquesta manera, constatem que les dades personals del treballador acaben en poder d’una colla de persones diferents d’ell mateix: el personal sanitari, l'empresari i els representants dels treballadors. És a dir, la confidencialitat resta en mans de persones que no tenen obligació legal de mantenir la confidencialitat de les dades personals.

I, precisament, per aquesta situació de perill generada respecte del dret a la intimitat de les persones, així com de la confidencialitat de les seves dades, és que hem de contemplar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals en el seu conjunt, tal com hem fet aquí.

Com dèiem al començament, el fet que el treballador seropositiu requereixi l'escrupolós respecte del seu dret a LA INTIMITAT es fonamenta en la desinformació i ignorància d'aquelles persones que l'envolten: no tothom sap quin és el mitjà de transmissió de la SIDA, ni quin és l’estatus d’un seropositiu o bé què significa el fet d'haver desenvolupat la Síndrome d’Inmunodeficiència Adquirida.

La mateixa Llei de Prevenció de Riscos Laborals preveu al seu article 19 que ha de ser l'empresari qui garanteixi que el treballador rebi "…una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada…", havent de "…adaptar-se a l'evolució dels riscos i a l'aparició d'altres nous i repetir-se periòdicament, si fos necessari".

Això, per tant, deixa en mans de l'empresari la responsabilitat, no únicament pel que fa a l'ús de les dades confidencials del treballador, sinó en la recepció d'informació per a tots i cadascun dels treballadors, per tal que així puguin saber què és i com és la SIDA i quin riscos comporta i quins no per a la resta de companys de l'empresa la convivència amb un seropositiu.

Sens dubte, la veritat i la informació poden ser un contrapès molt clar davant la necessitat de confidencialitat que fins ara hem anat veient. I cal, per tant, insistir de nou que no es tractaria tant d'amagar la realitat sobre la salut del treballador afectat pel VIH, sinó que realment es conegui l'abast d’allò que suposa conviure amb un seropositiu.

I cal també tenir en consideració que, mentre la desitjable formació dels treballadors no s'hagi materialitzat d'una forma palpable, l'únic escut protector que tindrà el treballador seropositiu per evitar de veure's discriminat en el seu entorn laboral es trobarà en el respecte escrupolós del seu dret a LA INTIMITAT i a la confidencialitat de les seves dades sanitàries.

Això és evident, si tenim present què pensa o quina informació té la població general sobre el VIH/SIDA. Entenem que hi ha ben poc gent que sàpiga que la SIDA és una infecció vírica que provoca una destrucció progressiva del sistema immunitari, la qual cosa predisposa l’organisme a contreure tota mena d’infeccions, origen de les anomenades malalties oportunistes, que només apareixen quan el sistema immunitari està deprimit. La via de transmissió del VIH no és senzilla, ja que cal que es produeixi un transvasament de fluids (sang, semen, fluix vaginal, llet materna) que han d’irrompre, a temperatura corporal, de manera directa en el reg sanguini. Les malalties oportunistes acostumen a aparèixer en moments de declivi del sistema immunitari; ara bé, ben poca gent sap que per no arribar a la destrucció irreversible del seu sistema immunitari el pacient pot ser tractat amb medicació antiretroviral que l'ajudarà a millorar la seva qualitat de vida.

En resum, podem dir que bona part de la població desconeix en bona mesura quins són els mecanismes transmissors del VIH, motiu pel qual molts creuen erròniament que la SIDA es pot transmetre com qualsevol altra infecció vírica; i pràcticament tothom ignora quin és i en què consisteix el tractament mèdic que permet frenar el deteriorament immunitari, les seves conseqüències físiques i psíquiques i quin ha de ser el comportament adient d'aquells que envolten l'afectat.

Volem insistir una vegada més que el VIH/SIDA és cosa de tots, que tots hi estem exposats, però que, un cop detectada, es pot mantenir controlada. És cosa de tots saber actuar i donar resposta a la presència d'un company de feina, o bé d'un subordinat seropositiu, com igualment és bàsica la corresponsabilitat dels empresaris en la conscienciació social dels treballadors, respecte al VIH/SIDA i a tot el conjunt de circumstàncies que genera.