La discriminació legal i la repressió social envers els homosexuals ha estat vigent de manera explicita fins a la l’establiment de la democràcia, i implícita fins a finals dels anys 80.

Aquest fet no ha suposat la reducció del nombre de persones homosexuals, però si la major dificultat d’aquestos per estructurar la seva vida, desenvolupar-se a nivell personal, de parella i social, i accedir als serveis socials universals

La infravaloració de les necessitats específiques d’aquest col·lectiu, com a conseqüència de la seva invisibilitat davant els estaments oficials, juntament amb la manca de polítiques afirmatives i de suport (que si s’han realitzat en altres segments de població), han produït una desatenció important de les seves necessitats i un desconeixement profund de la seva realitat. Alhora, al no poder accedir en condicions a determinats serveis i prestacions, ha fomentat encara més la desestructuració de les persones homosexuals amb més dificultats.

El continuat procés d’envelliment de la població a Catalunya, com a conseqüència de l’augment de l’esperança de vida i de la reducció de la natalitat, no suposa, però, l’absència de malaltia. Un 10.8% de les persones de més de 65 anys pateixen més de tres discapacitats, i aproximadament un 6% tenen dificultats per a la seva cura personal.