La Gent Gran a
Catalunya(continuació)
Tot i que les persones grans tenen cada vegada
més diners (la pensió mitja arriba a 71.900 pessetes al mes12 , i el
70% viuen en cases de la seva propietat), segueix havent-hi una franja de
població en situació precària; aquells que perceben una pensió no contributiva
i/o paguen un lloguer o be son el sustento principal de la unitat familiar13. Entre
les persones grans hi ha un 69% que declaren tenir dificultats per arribar a
finals de mes amb els ingressos de que disposen14.
La situació dels serveis socials per a les
persones grans discapacitades, no és precisament la òptima. L’atenció
domiciliaria no arriba, a Catalunya, al 2% de les persones més grans de 65 anys15.
En altres països, aquesta formula és una de
les més adoptades per que permet que l’avi segueixi vivint en el seu entorn. A
França i Bèlgica un 6% dels avis reben ajut domiciliari subvencionat; al Regne
Unit, el 12.5%; a Finlàndia i Suècia el 18%; i a Dinamarca, el 20%16.
A Espanya existeixen 165.000 places
residencials entre públiques i privades, que significa un ratio del 2’8 per
cada 100 persones més grans de 65 anys. S’estima les necessitats de places en
un mínim del 3% de la població que ha arribat a la tercera edat, a fi de donar resposta a aquells que tenen
graus crònics de dependència17.
Del total
de les 36.721 places geriàtriques que hi ha a Catalunya, 23.477
pertanyen a centres privats, ja siguin mercantils o sense afany de lucre.
Places que estan ocupades en la seva totalitat, i en algunes províncies com
Barcelona, tenen a més una llarga llista d’espera.
A Catalunya existeixen 4.063 places de centres
de dia. No son suficients, però encara que ho fossin, no han resolt problemes
col·laterals com el transport a aquests centres18.
Segons Juan Diez Nicolàs, President de
l’Associació Espanyola de Sociologia
“L’opció d’ingressar a les persones grans en residències són molt
escasses. A nivell privat pocs s’ho poden permetre econòmicament, ja que les
tarifes de les residències d’avis privades son molt variables, però oscil·len
entre les 150.000 y 200.000 pessetes”19.
Les grans preocupacions, els principals temors
de la gent gran, son la malaltia (en un 48.8% dels casos), la pèrdua de memòria
(31.1%) i la soledat (24.8%)20. Es lògic deduir per tant, que els grans,
tenen por, doncs, de l’abandonament social.
La bona salut en edat molt avançada depèn, més
que en cap altre fase de la vida, del bon estat anímic i mental que hagi
conservat una persona. El punt clau està, segons l’opinió dels especialistes,
en saber estimular els veritables interessos vitals de l’ancià i en saber
valorar-lo globalment, no únicament en funció del seu estat físic.
De tot el que s’ha exposat fins ara, es deriva
que l’atenció domiciliaria és, sens dubte, una de les claus per afrontar
adequadament la problemàtica que presenten els avis.
No obstant, l’efectivitat real del conjunt del
sistema de suport a les persones grans no pot dependre exclusivament d’una sola
tipologia d’actuació, sinó de la suma de totes elles, correctament orientades
en cada cas a les diferents necessitats. L’atenció domiciliaria, per tant, cal
que es complementi amb la resta d’opcions, no que les anul·li.
<<< |
