El 1996, la població de persones de més de 65
anys era a Catalunya del 15.95%2. Es preveu que sigui del 17.80% a l’any
2000, del 18.38% el 2005, del 19.33 l’any 2010 i del 20.81% el 20153.
Aquestes previsions arriben en el cas de
Barcelona a unes xifres espectaculars. El percentatge de gent de més de 65 anys
era el 1996, del 20.7%. Alhora, l’índex de sobre envelliment, que mesura la
proporció de població de més de 75 anys en relació al grup de més de 65 anys,
era ja del 42.1% l’any 1996. Es considera que Barcelona és la ciutat més
envellida de les grans ciutats de Catalunya i Espanya4.
La taxa de natalitat del nostre país es troba
entre les més baixes del món; 1,2 fills per cada dona en edat fèrtil5.
A Catalunya, el nombre mig de fills per dona
va arribar a només l’1,15 l’any 1996. La progressiva reducció de la natalitat
en aquests anys ha generat una reducció per la base en la piràmide de població,
i per tant, ha provocat un envelliment relatiu de la població6.
L’esperança de vida a Espanya és del 73.44 per
als homes i de 81.46 per a les dones7.
L’esperança de vida a Catalunya és
lleugerament superior: 75.2 anys entre els homes i 82.4 entre les dones. Segons
les diferents hipòtesis, en el 2015 l’esperança de vida serà de prop de 80 anys
per als homes i d’una mica més de 85 per a les dones8.
L’esperança de vida no indica, però,
l’absència de malaltia. S’ha produït un augment de la incidència i la
prevalença de les malalties cròniques. Dels 6 milions de jubilats que hi ha a Espanya,
un milió i mig son dependents, i en el 86.5% dels casos és la família qui
presta aquesta atenció9.
A Catalunya, un 10.85% de els persones de més
de 65 anys pateixin tres o més discapàcitats i aproximadament un 6% tenen
dificultats per a la seva cura personal. Es calcula que una quatre part de la
població de més de 65 anys presenta algun tipus de dependència, i, en el cas
dels més grans de 80 anys, s’incrementa fins al 60%10.
En els últims anys, hi ha hagut importants
canvis en l’estructura familiar que han repercutit directament en la vida de
les persones grans. La reducció del nombre de fills i filles (potencials
cuidadors), la incorporació de la dona en el mercat laboral, la urbanització,
etc...
El 1996 el 21.2% de les persones més grans de
65 anys de la ciutat de Barcelona vivien soles11.
>>>
