Col.lectiu discriminat:(continuació)
En l’etapa democràtica
L’article 14 de la
Constitució Espanyola, aprovada el 1978, estableix que:
“Los españoles son iguales ante
la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza,
sexo, religión, opinión o cualquier otra
condición o circunstancia personal o social.”
Els homosexuals es beneficien de
l’esperit obert d’aquest article, així com de l’exclusió dels homosexuals
de la Ley
de Peligrosidad y Reinserción social ( a través d’un Decreto-Ley de 1979).
No
obstant, la no inclusió de manera explicita de la orientació sexual en l’article 14
de la Constitució, va permetre a molts jutges del Tribunal Suprem continuar condemnant
l’homosexualitat sota l’empara de la figura “de escándalo público” fins a l’any
1988, en que es deroga el Codi Penal en el que hi està inclosa.
No és fins el 1994, amb la
inclusió de les parelles homosexuals en la Ley de
Arrendamientos Urbanos que es legisla per primera vegada de manera positiva en aquest
camp, però és el Codi Penal de 1995 el que, per primera vegada, condemna tota
discriminació envers la orientació sexual.
“Artículo 22: de
las circunstancias que agravan la responsabilidad criminal:
...
4. Cometer delitos por motivos
racistas, antisemitas u otra clase de discriminación referente a la ideología,
religión, creencias de la víctima, la etnia, raza o nación a la que pertenezcan su sexo
u orientación sexual, o la enfermedad o minusvalía que padezca.”
Es produeix en aquest moment un
canvi de tendència entre els legisladors, que progressivament reconeixen, tot i que de
manera parcial, cada vegada més drets als gais i les lesbianes. La Llei d’Unions
Estables de Parella a Catalunya, la Ley relativa a
las parejas estables no casadas d’Aragó o la actualment impugnada de la
Comunitat Foral de Navarra inicien el procés de reconeixement, ja no dels drets
individuals de gais i lesbianes, sinó el de les parelles d’homosexuals, tot i que,
situant-les sempre en un nivell inferior (conceptual i en drets) a les parelles
heterosexuals casades.
Acceptació social
Si la legislació espanyola no ha
normalitzat la situació de les persones homosexuals (i només de manera parcial), fins a
principis dels 90, l’acceptació social de l’homosexualitat no ha seguit un
camí gaire diferent.
Tot i que la permisivitat i la
capacitat de viure la pròpia sexualitat en les grans ciutats sempre ha sigut molt més
alta que en les zones rurals, aquesta sempre ha estat considerada socialment com a
negativa, condemnant-la per tant a la marginació.
Només en els darrers 10 anys
s’ha produït un canvi en la tendència de la percepció de la homosexualitat entre
la societat catalana i espanyola (aquesta última sempre amb més matisos i reticències),
permetent als gais i les lesbianes viure com a tels sense tenir que amagar-se. En
conseqüència, avui son moltes les persones que normalitzen i socialitzen la seva
situació, sobre tot entre els més joves.
Però igualment, son encara molts més els que, fruit de la seva
trajectòria vital o del seu entorn més immediat, viuen la seva realitat afectiva i/o
sexual de manera problemàtica.
<<< |
