No permetis a la persona amb sida ni als seus companys
que s'aïllin. Informa'ls que existeixen organitzacions i hospitals
on els oferiran serveis i consells útils i gratuïts. |
No permetis que
el teu amic es culpabilitzi del seu estat. Recorda-li que no és un
"estil de vida" el que produeix aquesta malaltia, sino un
virus. Ajuda'l amb aquest problema, és una cosa que pot resultar-li
difícil d'assimilar. |
| No confonguis l'acceptació
de la sida amb una actitud de derrota. L'acceptació de la seva malaltia
pot proporcionar-li més força per continuar la lluita per la vida.
|
No el sermonegis ni t'enfadis
si ell no s'enfronta a la seva malaltia de la manera que tu consideres
més adequada. És possible que el teu amic tingui un punt de vista
diferent del teu. |
| No dubtis de preguntar-li
per la seva malaltia. Es possible que el teu amic realment necessiti
parlar sobre el seu estat. Pots assabentar-te'n fent-li una pregunta
adequada. |
Com pot passar-li a qualsevol,
una persona que té la sida pot trobar-se bé un dia i malament un altre.
Quan es trobi bé, tracta'l igual que als altres, però quan es trobi
malament, tracta'l amb més atenció i afecte. |
| No fugis del teu amic.
Acompanya'l, perquè aixé li infons esperança. Sigues el mateix ésser
estimat que has estat sempre, sobretot ara, quan la teva amistat compta
més que mai. |
Toca'l. Una senzilla encaixada
de mans o una abraçada li poden comunicar el teu afecte. No tinguis
por, com saps, la sida no es contagia per aquest tipus de contacte
casual. |
| Si teniu relacions sexuals,
informeu-vos bé sobre les mesures de seguretat que heu d'adoptar.
Preneu aquestes mesures! Feu servir la imaginacio: acariciar-se, tocar-se
i donar-se massatges és molt gratificant. |
Parla amb el teu amic sobre el futur: demà,
la propera setmana, l'any que vé. És important mirar cap al futur
sense negar la realitat de l'avui. Convé posar èmfasi en l'esperança.
|
| Truca'l abans de visitar-lo.
És possible que aquell dia no estigui prou animat per rebre la teva
visita. Si et diu que no, no dubtis de trucar-lo i visitar-lo en una
altra ocasió. |
Plora quan ell plori, riu quan
ell rigui. No tinguis por de compartir aquestes experiències íntimes,
us enriquiran a tots dos.
|
| Prepara't per quan s'enutgi
amb tu sense cap raó aparent, encara que hagis quedat amb ell i hagis
fet tot el possible per ajudar-lo. Permet-li el seu enuig sense sentir-te
ofès personalment. Al contrari, podràs sentir-te afalagat per la confiança
que et mostra, compartint amb tu la seva ràbia i frustració. Ell es
descarrega perquè sap que tu ho comprendràs. |
Diga-li al teu amic què
vols fer per ajudar-lo, i, si hi està d'accord, fes-ho. No deixis
de cumplir qualsevol promesa que li facis. |
| No pensis que els
dos heu d'estar conversant continuament. Podeu quedar-vos asseguts
llegint junts, escoltant música, mirant la televisió o simplement
agafats de la mà. Hi ha moltes coses que poden expressar-se sense
dir ni una sola paraula. |
Si el teu amic es mostra
preocupat per la seva aparença física, no deixis de reconèixer-ho
d'una forma suau i bondadosa. Tracta després de cridar-li l'atenció
sobre alguna cosa positiva del seu aspecte físic: potser aixi se sentira
alleugerit. |
| Pots portar el teu amic a algun lloc? Ell podria necessitar
transport per anar a comprar o al banc, al metge, al cinema. Per què
no portar-lo al parc o a la platja? |
Si el teu amic ha començat
algun tractament a l'hospital com a pacient amb règim extern, pots
ajudar-lo a anar i tornar del centre mèdic. |
|
Inclou el teu amic en qualsevol
presa de decisions que el puguin afectar. La malaltia pot haver
fet que perdes el control sobre molts aspectes de la seva vida.
No li neguis l'oportunitat de prendre decisions, per senzilles i
mínimes que puguin semblar-te.
|
Si ha tingut una recaiguda i es
troba dèbil, truca'l per saber si necessita alguna cosa de la botiga
o del supermercat.
|
|
Treu el teu amic a caminar o a donar un tomb, però
no deixis de preguntar-li les limitacions que pugui tenir.
|
Ofereix-te per ajudar amb
les feines domèstiques, com rentar-li la roba o els plats, regar-li
les plantes, donar de menjar als animals domèstics o treure'ls a passejar.
No li treguis les feines que no presentin dificultat, perque se sentirà
molt limitat en les seves activitats, i no comencis una feina sense
haver-li demanat permís abans. |
| Truca'l per dir-li que
li portaràs el seu plat preferit. Pregunta-l'hi abans, per estar segur
que pot menjar-lo. Diga-li l'hora exacta que arribaràs. Queda't amb
ell per compartir el menjar junts. |
Fes servir la imaginació.
Porta-li llibres, revistes, música gravada, un pòster, galetes, o
dolços per compartir amb les visites. Tot això por tenir ara una gran
importància, proporcionant-li l'alegria i la calor humana que necessita. |
|
Porta de visita a algun altre vell amic, que potser
fins ara no l'hagi anat a visitar. |
Què passa pel mon? Explica-li
les últimes notícies. Posa'l al dia del que passa, del que li interessa,
de les amistats que teniu en comú, perque no se senti com si el món
li estigués passant per alt. Pot ser que el teu amic ja estigui tip
de parlar sobre símptomes, tractaments i metges. Espera que ell t'indiqui
el tema de conversa. |
| Ofereix-te per ajudar-lo
a contestar qualsevol carta o trucada que pogués causar-li dificultats. |
es visites a la Seguretat
Social o l'hospital poden resultar esgotadores i frustrants. Ofereix-te
per acompanyar-lo. Queda't amb ell fins que acabi amb les formalitats.
|
| Ajuda'l a celebrar els
dies de festa i la vida mateixa decorant-li la casa o l'habitació
de l'hospital. Porta-li flors o un altre regal especial; inclou-lo
a les teves festivitats. Recorda que qualsevol dia pot convertir-se
en un dia festiu. |
Parla amb les persones que estan tenint cura del teu
amic. Encara que el maltat es ell, ells tambe poden estar patint.
Ofereix-te a quedar-te amb ell perque disposin d'una mica de temps
lliure. Convida'ls a sortir amb tu. Fes-los companyia. A ells també
pot fer-los falta algú amb qui parlar.
|
| Si el teu amic s'apropa a la fase terminal, ajuda'l
a acceptar el fet de la mort de la manera menys traumàtica possible.
Si no saps com afrontar-ho, has de saber que esiteixen persones i
organitzacions que poden orientar-te. Pots trucar-nos i et donarem
tota la informació que tenim sobre aquest tema. |
Per acabar, cuida't tu també. Coneix les teves pròpies
emocions. El dolor, la ràbia o la impotència que pots estar visquent
són sentiments absolutament normals. Comunica'ls als teus amics i
éssers estimats o a un grup de suport. Aconseguint el suport que tu
mateix necessites, podràs ajudar millor al teu amic que està malalt
de sida. |
