|
veure
document en format PDF (101Kb)
El VIH
(Virus d'Immunodeficiència Humana) és un virus que
afebleix i penetra en el sistema immunològic de l'individu.
El sistema immunològic pot ser definit com la "força
interna de defensa" donat que combat les infeccions i malalties.
Quan el sistema immunològic s'afebleix, perdem la nostra
capacitat de protecció contra les malalties per la qual cosa
podem contreure serioses infeccions i càncers, que generalment
resulten mortals.
SIDA (Síndrome d'Immunodeficiència
Adquirida) és el nom per a indicar la condició que
es troben les persones després de tenir una o més
de les infeccions "oportunistes" relacionades amb el VIH
o quan les proves de sang determinen que el sistema immunològic
ha estat severament afectat pel virus.
Es necessita que transcorrin diversos anys
perquè el VIH trenqui les resistències del sistema
immunològic i provoqui l'aparició de la SIDA. Són
moltes les persones que després d'haver-se infectat no desenvolupen
símptomes en un període de diversos anys. Una vegada
que el VIH entra en el cos, pot "amagar-se" durant mesos
o anys i en aquest temps continuar la seva tasca de dany incessant
al sistema immunològic. Persones que semblen perfectament
saludables poden tenir el virus, sense saber-ho, i transmetre-ho
a altres persones. Els científics encara no saben exactament
quant de temps ha de passar perquè una persona emmalalteixi
i desenvolupi SIDA després de ser infectada amb el VIH.
Transmissió del VIH
Les persones que tenen VIH poden transmetre-ho
quan algun dels seus fluids corporals (sang, semen, fluids vaginals
o llet materna) entra en el cos d'altra persona. Existeixen tres
formes principals per les quals els nostres fluids corporals poden
entrar en el cos d'una altra persona:
- Mantenint relacions sexuals sense protecció (sexe sense condó).
- Compartint utensilis (agulles i xeringues, escalfadors, cotons i aigua)
quan s'injecten drogues o altres substàncies.
- De mare a fill abans del naixement, durant el naixement o la lactància.
És comú que el VIH entri en
el cos humà a través de les parets del recte (cul),
les parets de la vagina, a través del contacte directe amb
el torrent sanguini o en cas que presentin ferides, a través
de l'interior de la boca i la gola. El virus no pot passar a través
de la pell llevat que la pell estigui estripada o tallada. No existeix
evidència que el VIH es contagiï per la saliva, suor
o llàgrimes.
No existeix cap risc important per contacte
casual amb persones amb VIH. El VIH no pot viure fora del cos humà,
per la qual cosa no pots infectar-te a través de compartir
la vaixella, els seients de vàters, telèfons o fonts
d'aigua. El virus no es transmet per l'aire al tossir o esternudar.
No pots infectar-te per mosquits o la picada de qualsevol altre
insecte o animal. No es pot contreure el VIH per saludar, acariciar
o tocar. Viure amb una persona infectada amb VIH no suposa perill,
llevat que tinguis sexe sense protecció o comparteixis utensilis
d'higiene íntima o si escau, agulles per a la injecció
de drogues.
Les transfusions de sang i els procediments
mèdics que aquesta intervé, són considerats
segurs. Donar sang és una activitat possible, si es fa tres
mesos després d'haver tingut una pràctica de risc.
Si bé han hagut alguns casos de VIH a través de transfusions
de sang en el passat, des de ja fa molts anys s'han establert proves
per a assegurar que la sang que reben els hospitals no tingui el
VIH. I encara que també pugui preocupar-te contreure VIH
a través de doctors, dentistes o altres professionals de
la salut, diversos estudis posen de manifest que el risc perquè
això ocorri és massa baix encara per a ser mesurat.
Qui
està en risc?
Qualsevol pot contreure el VIH - joves i grans,
homes i dones, heterosexuals, gais i bisexuals, rics i pobres, de
totes les races i grups ètnics - però no tots s'enfronten
al mateix grau de risc. El teu risc es presenta per la teva conducta
o sigui, el que fas i amb qui ho fas. Què probabilitat existeix
respecte que la persona amb la qual tens sexe o comparteixes xeringues,
estigui infectada. Però encara si formes part d'una comunitat
amb un alt percentatge d'infecció, pots evitar contreure
el VIH.
Com
puc evitar contreure el VIH o contagiar-li a uns altres?
Si no entra en el teu cos sang d'una persona
infectada, semen o llet materna d'una dona infectada, no contrauràs
el VIH. Això que sembla fàcil, no sempre ho és.
Mantenir-se fora de perill implica ser conscient, pensar i planejar
com portar a terme les teves relacions. Sovint significa negociar,
parlar sobre les teves costums sexuals, cosa que no sempre resulta
còmode. Pot ajudar-te el "practicar" parlant amb
persones en qui confies o que es troben en la teva mateixa situació.
Si tens dubtes, pots resoldre-les trucant al 900
601 601 (900 ROSA).
Evitant compartir xeringues
Compartir xeringues amb una persona infectada
tant per a la injecció de drogues o altres substàncies,
com hormones o esteroides, és un dels mitjans més
directes d'infectar-se amb el VIH. Mai has de compartir els "utensilis"
utilitzats per a injectar-te drogues, incloent agulles, aigua, cotó
o escalfadors. Acudeix als programes legals d'intercanvi de xeringues
on es poden obtenir gratuïtament agulles i xeringues netes.
Per a més informació sobre aquests programes, truca
a la línia d'informació 900 212 222
o a una organització de lluita contra la SIDA propera a la
zona en que vius.
Evita el sexe amb risc
Una forma comuna
de transmissió del VIH és durant la pràctica
d'un acte sexual sense protecció ja sigui per sexe vaginal
(el penis d'un home en la vagina d'una dona) o a través de
sexe anal (el penis d'un home dintre del recte d'un home o una dona).
En general, es considera que és més fàcil que
la persona "passiva" (aquella persona que rep el penis
dintre de la vagina o el recte) s'infecti durant el desenvolupament
d'un acte sexual sense protecció. Però també
se sap que un home no infectat pot contreure el VIH en penetrar
la vagina o el recte d'algú infectat amb el VIH.
Sexe Oral
Moltes persones mostren la seva preocupació
pel risc que poden córrer al posar en la seva boca el penis
d'un home ("mamar") o en la vagina d'una dona. Encara
que no ho sabem tot sobre sexe oral, si podem indicar que el sexe
oral és molt menys probable que transmeti el VIH, si el comparem
amb el sexe anal o vaginal sense usar condons. No obstant això,
també hem d'indicar que el sexe oral no és 100% segur.
S'ha comprovat un petit nombre de casos de transmissió del
VIH a través del sexe oral, per la qual cosa suggerim que
no es corrin en la teva boca i que tu no et corris en la boca de
ningú. El teu risc de contreure el VIH d'aquesta forma es
veu incrementat si tens ferides, talls, butllofes o cremades en
la boca o en el penis o vagina. El sexe oral molt fort, perllongat
o repetit, pot ferir la teva boca, gola, penis o vagina, incrementant
el risc. El sexe oral pot transmetre sífilis, gonorrea, herpes,
clamidies i altres malalties de transmissió sexual. El sexe
oral amb una dona infectada és de major risc si té
la regla, ja que la sang de la menstruació pot contenir el
VIH. Degut al fet de que els especialistes creuen que les persones
que han adquirit recentment el VIH podrien transmetre el virus amb
major facilitat, el mantenir sexe oral amb una persona recentment
infectada, també pot ser considerat com pràctica de
major risc.
Sexe oral-anal ("menjar el cul").
Degut al fet de que en ocasions hi ha sang
en el recte, posar la teva boca o llengua a l'anus ("cul")
d'una altra persona per a xuclar-ho o llepar-ho, pot constituir
un risc de contreure el VIH. No existeix cap estudi que provi aquest
risc; encara que "menjar el cul" t'exposa a contreure
hepatitis, paràsits i altres malalties. El besar, la masturbació
mútua i el rebre el semen d'altra persona sobre la teva pell
no transmeten el VIH.
Prenent les teves pròpies
decisions
En aquesta època, en la qual el VIH/SIDA,
continua transmetent-se, la majoria de les formes de sexe impliquen
haver d'assumir un cert nivell de risc. En comptes de catalogar
cada forma d'expressió sexual com "segura" i "insegura",
és més realista pensar en el sexe com una varietat
de riscos, des del menys arriscat (l'abstenció) fins el que
més risc implica. Sexe és també el que fas
amb altra persona i això hauria d'influir en la negociació
de les pràctiques i en les decisions que prenguis. Pensa
en què és el que trobes agradable en el sexe, on i
amb qui. Pensa en quins riscos assumeixes i si aquests et preocuparan
després. Després, tracta de pensar en com reduir aquests
riscos mantenint el plaer. Algunes persones han decidit no tenir
relacions sexuals amb persones que no coneixen bé o han descartat
la pràctica de certes formes de sexe. Alguns han reduït
el nombre de persones amb les quals tenen sexe o no tenen relacions
sexuals amb persones que saben estan infectades. Uns altres tenen
relacions amb persones que ja saben que són seropositius,
perquè disposen de major coneixement, circumstància
que els aporta garanties. Només tu pots decidir quins riscos
valen la pena assumir i quins no.
Mantenint-se
més segur: Eines de treball
Els condons de làtex prevenen la infecció
amb VIH. Usar un condó pot no ser sempre fàcil, però
pot salvar la teva vida o la d'una altra persona. Quan s'usen correctament
i amb lubrificants solubles en aigua, els condons molt rares vegades
es trenquen, tallen o es rellisquen.
Pas 1: Després de desenrotllar el condó sobre el penis, posa bastant
lubrificant soluble en aigua en la part de fora. Si uses lubrificant
dintre del condó, usa només una petita quantitat,
just en la punta. Massa lubrificant en l'interior pot fer que el
condó rellisqui i se surti.
Pas 2: Usa solament lubrificants solubles en aigua (com Bodi Ars Gel, K-Y, etc.)
en els condons. Els lubrificants a força d'olis, com Vaselina,
i locions, poden fer que els condons es trenquin.
Pas 3: Després d'ejacular, l'home deu sostenir la base del condó i
retirar el penis (si el penis es queda dintre de la seva parella,
el condó pot relliscar-se i sortir-se a dins). També
pots usar un condó sec, o un amb sabor, per al sexe oral,
o tallar un condó per la meitat i obrir-ho per a usar-ho
per al sexe oral-anal o sexe oral-vaginal. Mai rebutjis un condó,
sempre et serà útil.
Els embolcalls de plàstic i les barreres
dentals prevenen el VIH quan són usats per a sexe oral amb
una dona o per a sexe oral-anal. Les barreres dentals són
quadrats de làtex disponibles en farmàcies i en alguns
sex-shops. Algunes persones troben més fàcil utilitzar
un tros llarg d'embolcall de plàstic. Assegura't de que la
barrera o l'embolcall de plàstic cobreixen completament el
cul o la vulva (clítoris o entrada vaginal) i que el sostens
pels dos extrems. Vés amb compte de no girar o donar la volta
a la barrera dental o l'embolcall de plàstic mentre els fas
servir.
El "condó femení"
és un embolcall de plàstic que les dones poden inserir-se
en la vagina i usar-ho com protecció contra el VIH. El condó
femení pot ser inserit fins 8 hores abans de l'activitat
sexual, té anells en ambdós extrems per a mantenir-ho
en el seu lloc i pot ser lubricat amb lubrificants a base d'oli
que els mantenen humits per més temps. L'ús d'aquest
tipus de condons requereix pràctica i és més
costós que un condó de làtex. Alguns homes
també han usat el condó femení per a sexe anal,
encara que aquest ús no ha estat experimentat ni aprovat
de forma oficial.
Llista de verificació:
- Què m'agrada del sexe (sigues clar i específic)?
- Quin risc?
- Com redueixo el risc mantenint el plaer?
Fer-se
la prova o no?
Pot ser que et faci por solament el considerar-ho,
però fer-se l'examen del VIH és una de les millors
formes de combatre la SIDA. Saber que tens el VIH pot ser un pas
important en la cura de la teva salut i en la planificació
del teu futur. Saber que no tens el VIH, també, pot ajudar-te
a planejar la forma de mantenir-te així. El millor és
fer-se la prova en una situació en que aquesta sigui voluntària,
anònima o confidencial i on s'ofereixi assessorament abans
i després de la prova. Si vius a Barcelona o en una zona
propera posa't en contacte amb Stop Sida a través del 900 ROSA (900
601 601), podràs sol·licitar hora per als dissabtes
de matí.
Com funciona la prova
del VIH?
Quan el VIH entra en la sang, les cèl·lules
reaccionen a l'atac i es produeixen anticossos. Els exàmens
regulars del VIH busquen aquests anticossos. Per norma general el
cos necessita diverses setmanes per a produir anticossos suficients
i que puguin ser detectats en la prova. Durant aquest "període
finestra" la infecció no es detecta. Existeix una prova
per a detectar el VIH en si (en comptes dels anticossos al virus)
dintre de 7 a 14 dies després de l'exposició, però
fins ara, aquest examen no ha estat aprovat com un mitjà
per a diagnosticar la infecció amb el VIH.
Alguns consells per a
preparar-te per a l'examen del VIH:
- És aconsellable obtenir una assegurança de salut abans
de fer-te la prova.
- Tracta d'identificar a persones - un familiar, un amic - amb les quals
puguis parlar abans de fer-te la prova.
- Pensa en el que faràs tant si la prova resulta negativa com si
surt positiva. Estàs preparat per a això? Si descobreixes
que ets negatiu, com pots evitar una futura infecció? Si
ets positiu, com vas a usar aquesta informació per a tenir
cura de la teva salut?
Què
hi ha sobre tractaments?
Les persones amb SIDA o VIH poden fer moltes
coses per a mantenir-se sanes, però només si ja saben
que estan infectades. El més important és saber que
ara es pot accedir a un còctel de medicaments que a pesar
de tenir importants efectes secundaris i contraindicacions, poden
prevenir l'aparició de la SIDA i altres malalties correlacionades.
També existeix un test nomenat examen de "càrrega
viral" que et pot indicar les rèpliques de virus que
hi ha en la teva sang i un test de resistències que permet
controlar si presentes resistències a alguns dels medicaments
retrovirales que s'estan receptant.
Què hi ha sobre
les drogues i l'alcohol?
Les drogues i l'alcohol no són per
si soles necessàriament la causa que mantinguem sexe sense
protecció. No obstant això, moltes persones que assumeixen
pràctiques de sexe arriscades, les fan mentre estan fumats,
amb pastilles o borratxos/es. Per a algunes persones, el prendre
o usar drogues abans del sexe els ajuda a relaxar-se, deixar-se
anar i aconseguir un tipus de sexe més agradable. Però
utilitzar-les per a "llançar-se al buit" també
pot afectar el teu judici i la teva capacitat per a prendre decisions
sobre el sexe, incloent pràctiques que et posin en alt risc
de contreure el VIH o d'infectar a una altra persona.
Algunes persones assumeixen riscos que d'altra
forma no correrien mentre estan sota els efectes de les drogues
o l'alcohol; o els usen per a sentir-se millor al permetre's sexualment
coses que no se senten capaços d'evitar. Abans d'una nit
d'aquest tipus de "diversió" pensa: Quines sensacions
em canvia? Què "t'ajuda" a fer? Com et sents després?
No és necessari ser un alcohòlic o un drogoaddicte
perquè et resulti difícil canviar la forma en que
uses les drogues i l'alcohol. Demana ajuda, és molt més
fàcil si no tractes de fer-ho sol.
Drets
de les Persones amb SIDA
Drets de les Persones amb SIDA
És anticonstitucional el discriminar a les persones que tenen
discapacitats, incloent-hi les persones amb SIDA. Això significa
que és il·legal que se'ls discrimini pel que fa al
treball, habitatge, cura mèdica i en els negocis oberts al
públic. Existeixen altres proteccions específiques
contra la discriminació, com ara lleis que impedeixen que
el personal sanitari, o el teu patró revelin a altres persones
que ets seropositiu al VIH.
|
